Dilluns
passat, el consell d’administració de l’Autoritat
del Transport Metropolità (ATM) va
aprovar les tarifes de transport
públic que regiran en el Sistema Tarifari Integrat a partir de l’1 de gener de
2007. L’augment de mitjana ponderat de les tarifes és del 3,65%, distribuint-se els increments per zones i
títols segons el següent quadre:

Com es pot observar, els bitllets que més
encareixen de mitjana són el senzill (4,71%) i la T-Dia (5,02%). L’encariment de
la resta de tarifes ronda el 3,8%. Cal dir que aquests augments s’allunyen molt
de les recomanacions europees que fixen l’increment desitjat de preus en el
2%.
Igualment,
l’increment vulnera la previsió del govern de la Generalitat. Així, la mesura 3.2 del Pla
de Mesures contra la Inflació que va presentar el Govern al maig del 2006 es compromet a limitar
les taxes de competència autonòmica a un màxim del 2%, d’acord amb l’objectiu
comú de la zona euro. Per tant, l’ATM no està vetllant pel control inflacionari que
el Departament d’Economia de la Generalitat vol mantenir. És més, aquest
augment tarifari no només no ajuda al control d’un dels principals problemes de
l’economia catalana, sinó que comportarà augments en el nivell d’inflació del
2007 i tindrà conseqüències negatives sobre els nivells de competitivitat de
l’economia catalana i sobre el poder adquisitiu dels catalans i
catalanes.
Per
altra banda, la UGT de Catalunya
vol denunciar que l’increment aprovat es troba per sobre de l’increment
salarial que obtindran els catalans i catalanes durant aquest any.
Segons l’ATM, l’augment de mitjana ponderat de les tarifes és del 3,65%, increment que es troba un punt per sobre
de l’augment dels salaris dels treballadors i treballadores que durant el primer
semestre del 2006 van veure com els seus salaris augmentaven un 2,6% (cost salarial ordinari, Institut Nacional
d'Estadística).
A més, hem de recordar que el preu del transport públic
a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el més elevat de tot l'Estat espanyol. A
la següent taula es pot comparar el preu d'un bitllet senzill (d'1 zona) i de la
T-10 amb els preus d'altres ciutats
espanyoles:
Ciutat
|
Bitllet
senzill
|
T-10**
|
Barcelona
|
1,20
€
|
6,65
€
|
València
|
1,00 € ó 1,20
€*
|
6,50
€
|
Madrid
|
1,00
€
|
6,15
€
|
Sevilla
|
1,00
€
|
--
|
Granada
|
0,95
€
|
--
|
Alacant
|
0,95
€
|
5,50
€
|
Cadis
|
0,90
€
|
--
|
Pamplona
|
0,86
€
|
--
|
Bilbao
|
0,64
€
|
--
|
* A la ciutat de València no hi ha bitllet senzill
integrat. Aquests són els preus de l'autobús i del metro, respectivament.
**
Targetes similars amb les quals est pot comparar la
T-10.
La
UGT de Catalunya considera que la mobilitat ha de ser concebuda com un dret dels
ciutadans i les ciutadanes, i en
conseqüència, cal garantir una xarxa de transport públic eficient, integral,
intermodal i de qualitat, que permeti l’accés a una mobilitat digne a tots els
ciutadans i ciutadanes. Tot reconeixent l’esforç de les administracions
catalanes i central en el finançament del sistema públic de transport, cal que
l’increment del cost que han d’assumir els usuaris del servei vagi d’acord amb
l’increment de la seva capacitat adquisitiva i paral·lela a les propostes de
contenció en l’increment de preus aprovades pels governs. En aquest sentit,
l’increment de tarifes aprovat, fora dels límits econòmics recomanats i per
sobre de l’increment salarial previst, no compleix cap de les premisses que
haurien de garantir un increment
conseqüent.
Per
tant, la UGT de Catalunya vol mostrar el
seu desacord amb les noves tarifes de transport públic i fa una crida a la moderació en
l’increment de taxes i preus públics per l’any 2007, ja que finalment
aquests increments només fan que revertir
en la pèrdua progressiva de poder adquisitiu dels catalans i catalanes i de les
economies domèstiques, que en els darrers anys, han hagut d’assumir un
diferencial entre l’increment de preus i salaris d’un
5%.
Finalment
la UGT de Catalunya vol manifestar el seu malestar perquè la proposta de
noves tarifes del Sistema Tarifari Integrat per
al 2007 no s’ha portat amb antelació al Consell de Mobilitat de
l’ATM, òrgan de consulta i participació cívica i social en el
funcionament del sistema metropolità de transport públic col·lectiu i de la
mobilitat, en l’àmbit competència de l’ATM. Volem així posar de relleu la poca
disposició al diàleg mostrada per part de l’ATM en aquest cas, obviant la
consulta prèvia d’una qüestió que és d’especial sensibilitat i transcendència
social.