31 Mai, 2006

La malaltia celíaca

Enviat per Joan 11:20 | Enllaç permanent | comentaris (6) | Retroenllaços (1) | General

Els celíacs som persones que, degut a una predisposició genètica, reaccionem a la ingesta del gluten, una proteïna present al blat, civada, ordi i sègol.

Les persones que patim aquesta malaltia no podem consumir cap aliment que contingui farina de blat, ordi, sègol, avena i malt, perquè la ingesta d'aliments amb gluten ens produeix una lesió progressiva a les vellositats de l'intestí encarregades d'absorbir els nutrients dels aliments i passar-los a l'organisme.

Únic tractament: la dieta

El tractament d'aquesta malaltia és exclusivament dietètic i consisteix a eliminar tot el gluten de la dieta. Una dieta que s'ha de seguir tota la vida i el compliment rigorós de la qual representa un repte, perquè el gluten pot presentar-se en forma d'additius estabilitzadors, emulsionants, espesseïdors i altres derivats de grans que el contenen i que s'inclouen en aliments processats comercialment. És a dir, els celíacs no ens hem de medicar, però sí que hem de controlar tot el que mengem i bevem, ja que el gluten es troba a la major part dels productes que comprem. Segons la FACE, el 80 % dels productes d'un supermercat conté gluten. Aliments d'un consum tan habitual com els que contenen arrebossats, carns fredes de categories baixes, productes de forn, pastes alimentàries, espesseïdors, salses i condiments utilitzen farines o derivats per a l'elaboració.

El problema, doncs, d’aquesta malaltia és que els productes sense gluten són exageradament cars i que els malalts els hem d’adquirir als preus marcats: la seguretat social no dóna cap mena de subvenció encara que siguin productes de primera necessitat com el pa.

I com que els malalts no ens hem de medicar-se cada dia, potser el mal és aquí. Si el remei fos un medicament estaria subvencionat o fins i tot seria pràcticament gratuït en tractar-se d’una malaltia crònica, però com que la medicació consisteix en una dieta sense gluten, les institucions no s’han plantejat que això suposa una gran despesa afegida a la nostra vida diària.

En aquest moment, l'única administració pública que dóna una ajuda als seus treballadors és la Generalitat de Catalunya que, a través del Fons d’Acció Social, atorga 250 euros anuals.

Faig una crida perquè, si més no, les administracions locals segueixin l’exemple de la Generalitat i creïn un Fons d’Acció Social per a aquesta i altres malalties cròniques.

Enedina Jiménez Morera

23 Mai, 2006

Amb l'Estatut, res de fer el merda!

Enviat per Joan 00:25 | Enllaç permanent | comentaris (4) | Retroenllaços (1) | General

Ja n'hi ha prou de rucades! VOTEM S� !!

Des de la ingenuïtat de representant sindical em costa molt entendre el guirigall a l'entorn del nou estatut de Catalunya. Al capdavall, què ha passat aquí?

• Els diputats del Parlament de Catalunya van fabricar un nou estatut segurament molt bonic però oblidant que l'havien de negociar amb l'empresa, és a dir: Madrid. El 30 de setembre van fer una PLATAFORMA de negociació i no un ESTATUT definitiu. En aquest aspecte, em vaig quedar badant o flipant quan veia com s'aplaudien els uns als altres... com si haguessin fet alguna cosa important. I d'alguna manera ho era: la gran majoria de diputats, prescindint d'afiliacions polítiques, eren capaços de posar-se d'acord... deixant de banda els cagacebes populars, però ni el més ingenu dels representants sindicals confon la plataforma amb el resultat de la negociació i, si té una mica de coneixement, procura no fer gaire propaganda de la plataforma, és a dir, de la carta als Reis Mags. Les plataformes s'han de discutir i aprovar dins de les seccions sindicals o dins dels partits corresponents, però és força prudent no fer-les gaire públiques, perquè sinó els treballadors o els ciutadans se senten estafats quan veuen els resultats concrets de la negociació: "Heu demanat 100 i torneu amb 10... gilipolles!".

• I amb la PLATAFORMA se'n van a Madrid com a nens petits suposant que allí lligaran els gossos amb llonganisses. I sí que és cert que el president del govern havia dit que no tocaria ni una coma, però aquesta imprudent afirmació va fer-la abans de parlar amb el seu partit i, en tot cas, la política es basa si no en la mentida (que Déu n'hi do de les que diuen) sí en l'oblit perpetu del que s'ha dit o fet ahir... cosa menyspreable des del punt de vista moral, però molt convenient de cara a evitar guerres, despeses i disgustos. Massa fe, massa fonamentalisme no és bo: ni feixistes ni comunistes ni monàrquics ni republicans. Aquestes ideologies acaben a garrotades. Siguem pràctics: a fer duros toquen, a fer la viu-viu i quatre dies que hi som passem-s'ho bé!

• I com que aparentment cadascú va a treure alguna cosa no per a Catalunya sinó per al seu partit o per a la seva foto, allò és una olla de grills fins que el president del govern troba el sr. Mas i desencalla la negociació. Un cop obtinguts els vots convergents (que representen, no ho oblidem, gairebé la meitat del Parlament) i, a més a més, els vots "propis" dels socialistes i ben marejats els republicans la resta és bufar i fer ampolles i si el Molt Honorable en surt una mica escaldat ja li buscarem un recanvi que per escornar-se contra els convergents sempre hi ha hagut cua i més ara que el Molt Honorable Pujol se suposa que està jubilat (i fotent-se un bon fart de riure, m'imagino).

• I com que després de pasqües arriben les basques i van molt calents (dels cops que els han fotut a Madrid, no sigueu malpensats), tret dels convergents que s'asseuen a mirar-se el melic i els d'Unió que ensumen (com sempre) un ministeri, el Tripartit s'enfonsa i els republicans s'atabalen primer demanant un vot NUL per seguir xuclant càrrecs que financen el partit i després -gràcies a les bases que, si més no, tenen una mínima estabilitat mental o bé no saben de números- el NO, oblidant naturalment que els cagAcebes populars i els jacobins Ciutadans de Catalunya també demanen el mateix. Un desastre... i més encara quan el Molt Honorable no n'ha tingut prou i rumia en reeditar el Tripartit assegurant que no ha donat mals resultats. Quin optimisme! O quin pessimisme! O és que el sr. Maragall ja s'imagina que perdrà les properes eleccions i que necessitarà els diputats republicans? Li agrada la marxa? És masoquista? Repapieja?

I en aquest moment ja no sap ningú què dimonis diu el nou estatut. El text quedarà eclipsat per les fotos dels líders polítics i per les picabaralles habituals...

I després d'aquesta història, un trist representant sindical en què ha de pensar? En la plataforma que han raspallat (o destralejat, més aviat) a Madrid? No. Ha de rumiar:

• En empassar-se la vergonya aliena que li produeix aquest trist procés.

• En què ha perdut i en què ha guanyat.

• En si es pot o no es pot seguir negociant en aquest moment concret.

• En si, en resum, lÂ’estatut del 2006 és millor que lÂ’estatut del 1979.

I resulta que l'Estatut del 2006 dóna unes competències en matèria de treball (que és el tema que aquí ens interessa) que Catalunya no té amb l'Estatut del 1979. Per exemple:

• Actuacions per acollir immigrants

• Política pròpia sobre horaris comercials

• Ampliació de competències en matèria d'educació

• Marc català de relacions laborals

• Control de la seguretat en el treball i en la prevenció de riscos laborals

• Competències en matèria dÂ’inspecció de treball

• Un sistema de finançament que augmenta els recursos disponibles

• Els drets en l'àmbit laboral segons l'article 25

• I els drets en l'àmbit socioeconòmic segons l'article 45

• I, pel meu gust, el més important és a l'article 6,2:

El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

Sense la llengua catalana, Catalunya no és res i aquest estatut em sembla que la defensa... i que som una nació també ho diu a algun lloc perdut... És molt? És poc? No ho sé. Però és molt més del que teníem i menys del que tindrem si el país ho sap aprofitar. I per fer-ho ja és hora de deixar-se d'hòsties: que els republicans somniïn amb la independència i els cagacebes en l'imperi on no es pon el sol ni ponen les gallines. Prou de fer el merda! VOTEM S� !!!!!

Marc Aureli

19 Mai, 2006

Els noms i les coses

Enviat per Joan 14:19 | Enllaç permanent | comentaris (4) | Retroenllaços (1) | General

15 Mai, 2006

Reflexions d'en Salvador Giner

Enviat per Joan 13:18 | Enllaç permanent | comentaris (825) | Retroenllaços (1) | General

El sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, va publicar el 12 de maig un article que intentem resumir en uns quants punts.

§ La probable aprovació de l'Estatut de Catalunya serà una intensificació de la federalització d'Espanya

§ Efectivament cada augment de l'autogovern de Catalunya produeix un efecte del "jo també" a les altres comunitats autònomes, fins i tot en les que governa el PP.

§ Això no representa cap perill per a la unitat: Alemanya i els Estats Units són estats federals.

§ Hi ha un corrent cap a una nova regionalització que fa malbé l'antic mapa de "Madrid y provincias" tot i els esforços dels nostàlgics de dretes i d'esquerres.

§ La progressiva industrialització d'altres regions d'Espanya farà que el "fet diferencial" català sigui cada cop menys la potència econòmica sinó la cultura i la llengua en primer lloc.

§ El futur d'Europa no és als territoris estatals sinó a les regions econòmiques, algunes de les quals són transfontereres, com Baviera, Llombardia, Països Baixos, Piemont, Baix Rhin...

§ Catalunya conforma, doncs, una regió econòmica pròpia amb un dinamisme que és una arma de doble tall: d'una banda produeix un fet diferencial però de l'altra atrau gent de tota mena que pot acabar produint una societat multiètnica que anorreï la nostra identitat

§ En 10 anys pot produir-se una massa crítica d'immigrants a qui ara ni la classe política ni la societat civil catalana donen importància, perquè aquests immigrants formen part de les classes subalternes.

§ I conclou Giner "... sembla que el que es cou i creix davant tothom, en aquest país, no sigui copsat per una gent que mana, però que entén el món amb una mentalitat pretèrita. És a dir, que no l'entén".

A aquestes reflexions s’hi ha d’afegir el pensament del sociòleg Zygmunt Baumann: les classes altes polítiques i econòmiques no són racistes ni tampoc perceben cap perill en la immigració. Per als poderosos els immigrants són mà d’obra barata que no afecta per a res el seu modus vivendi. En canvi, per als pobres els immigrants representen una dura competència a l’hora d’accedir als recursos: llocs de treball, educació, sistema sanitari, beques, ajudes socials...

Robert Sanahuja i Joan Llurba

9 Mai, 2006

Dues raons per votar S� a l'Estatut

Enviat per Joan 13:41 | Enllaç permanent | comentaris (88) | Retroenllaços (1) | General

Doncs jo votaré S�, perquè:

v Aquest nou estatut defineix una nova forma de convivència entre Catalunya i la resta de comunitats autònomes basada en el coneixement i el respecte mutu.

v Ens allunya tant de lÂ’independentisme dÂ’Esquerra Republicana com el de lÂ’Espanya de pandereta del Partit Popular.

I encara un altre motiu:

v Aquest estatut manté els nostres trets diferencials i, sense renunciar-hi, ens acosta a Europa i a les seves Institucions, un fet important per poder planificar el nostre futur, a part que podrem gestionar millor els nostres recursos.

Penseu que qui ha posat pals a les rodes han estat els partits nacionalistes que mentre van dient, amb la boca gran, que el seu interès és a Catalunya, s’ha demostrat que el més important per a ells és la pròpia estratègia de partit: CiU vol recuperar el poder com més aviat millor, ERC anar cap opcions independentistes ja sense cap mirament i, no cal dir, el PP perquè això de l’Espanya plural no s’ho creu.

Esquerra Republicana amb el “NO” s’ha automarginat de les polítiques que pugui dur a terme el govern de Catalunya i, per tant, espero que actuï en conseqüència.

Robert Sanahuja Sanahuja

8 Mai, 2006

Raons per votar NO

Enviat per Joan 13:34 | Enllaç permanent | comentaris (0) | Retroenllaços (1) | General

Com diu en Salvador Cardús a un article a l’Avui, “ras i curt: els referèndums són per dir amén”. I, normalment, si no es diu amén hi ha d'haver un canvi de govern, com a mínim.

Potser aquesta és la millor raó per votar NO el proper referèndum de l'Estatut. No té cap sentit que un projecte d’aquesta importància tingui l’oposició d’una part del govern i el suport d’una part de l’oposició. Això per no parlar dels problemes, llegiu “passar el ribot”, que ha patit durant la tramitació a les Corts espanyoles.

De fet, els problemes comencen al principi, quan el govern va fer anar endavant un Estatut que no era cap preocupació de la gent. Quina diferència amb els crits de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia!”

I de l’estatut, què se’n sap? Doncs sembla que ja se’n ha perdut el rastre. Dubto que gaire gent en conegui el contingut actual i, segurament, li preocupa a menys gent encara. És el govern... bé: una part, qui ens dirà que n'és de bo el nou Estatut. Potser perquè no tenen grans coses més que ensenyar com a resultat del seu mandat.

Donat el caràcter cada vegada més laic de la societat, sembla un bon moment per no dir amén i votar NO.

Juli Cèsar