Comunicació UGT

Després d'un any de negociacions amb ACESA sobre el conveni col·lectiu d'autopistes sense arribar a cap acord, la UGT de Catalunya i la CONC han convocat els treballadors i les treballadores de les autopistes catalanes a vaga parcial els dies 29 d'octubre (torn de tarda, de 18 a 20 hores) i 30 d'octubre (torn de nit, de 3 a 5 hores, i torn de matí, de 7 a 9 hores). Els sindicats han realitzat 12 assemblees consultives per tot Catalunya, i més del 70% de la plantilla ha rebutjat la proposta de l'empresa i ha secundat la convocatòria de vaga, que afectarà uns 1.200 treballadors i treballadores directes (oficines, manteniment de sistemes, manteniment de pistes i peatges).

Les reivindicacions sindicals, que se centren molt més en millorar les condicions de treball de la plantilla i que ACESA rebutja, són:
- Consolidació dels llocs de treball i estabilitat de l'ocupació: reduir l'eventualitat que ens els últims temps està fomentant l'empresa, cobrint les mancances de personal amb contractes temporals. Actualment no hi ha prou personal per atendre amb garanties i amb seguretat els usuaris de les autopistes de la concesionària. D'altra banda, ACESA vol acabar amb l'ocupació a temps complert i vol que els treballadors tinguin flexibilitat i disponibilitat horària absoluta, treballant horaris no fixats i jornades a temps parcial.

- Millores salarials: l'empresa ofereix la pujada de l'IPC estatal + el 0,25%. Els sindicats reclamen l'IPC estatal + l'1% o bé l'IPC català.

- Pla de pensions: unificació de les aportacions als plans de pensions perquè no hi hagi diferències entre categories laborals.

- Els sindicats demanen que ACESA respecti l'anomenada clàusula social de l'acord del 2003 del Grup de Treball de Reordenació de Peatges del Parlament de Catalunya de no eliminar llocs de treball per l'aplicació de tecnologia als peatges.

- Igualment, els sindicats exigeixen que l'empresa asseguri els llocs de treball actuals després de l'eliminació d'alguns peatges com a conseqüència de la conversió de peatge obert a peatge tancat a l'AP-7, segons l'acord de febrer d'aquest any entre ACESA i el Ministeri de Foment.

Els accidents juvenils suposen el 50,2% del total d'accidents laborals a la feina. En el cas de la sinistralitat in itinere, el percertatge arriba al 57,1%

En la Setmana Europea de la Salut a la Feina, enguany dedicada a la gent jove, l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya vol denunciar que al nostre país encara molta gent jove pateix accidents i perd la vida a la feina. Recordem que l’any passat a Catalunya 76.749 treballadors i treballadores d’entre 16 i 34 anys van patir un accident amb baixa durant la seva jornada laboral, el que representa el 50,2% del total. D’aquests accidents laborals juvenils, 76.193 van ser lleus, 538 van resultar greus i 18 van ser víctimes mortals. El grup de treballadors i treballadores de 25 a 34 anys és el que més accidents laborals pateix (50.726 l'any 2005) de tota la població catalana en actiu.

Per províncies, el 2005 els treballadors i treballadores joves van patir a Barcelona 56.899 accidents laborals amb baixa, amb 12 víctimes mortals. A Girona es van produir 8.247 accidents juvenils, amb 2 morts; a Tarragona, 7.218 accidents, amb 3 morts, i a Lleida, 4.386 accidents en jornada laboral, amb 1 víctima mortal.

Però als accident laborals que es produeixen al lloc de feina també hem de sumar els in itinere, és a dir, els que es produeixen en el camí cap a o tornant de la feina, i en aquest cas, malauradament, la sinistralitat juvenil mortal és encara més elevada.

Pel que fa als sinistres in itinere, els i les joves treballadores van patir l’any passat 10.227 accidents, que representen el 57,1% del total d’aquests accidents a Catalunya. D’ells, 9.999 van ser accidents lleus, 203 van ser greus i 25 va ser mortals. Els accidents mortals in itinere juvenils representen el 48% del total d’accidents mortals in itinere, mentre que els accidents mortals juvenils al lloc de feina representaven el 17,6% del total d’accidents mortals en jornada laboral. De nou, la franja de 25 a 34 anys és la que pateix més sinistralitat (6.369 accidents) de tots els treballadors i treballadores del nostre país.

Per territoris, a Barcelona es van produir 8.226 accidents juvenils in itinere, amb 19 víctimes mortals; a Girona, els accidents de joves en el camí a la feina van ser 913, i 2 van perdre la vida; a Tarragona, van ser 718 accidents, amb 2 morts, i a Lleida, 370 accidents, també amb 2 víctimes mortals.

Si observem l’evolució de l’accidentalitat entre 2003 i 2005 per edats, trobem que la sinistralitat s’ha reduït entre els menors de 24 anys, tot i que continua sent del 17%. En canvi, en el grup d’edat entre els 25 i els 34 anys els accidents han augmentat, fins a un 34%, situant-se com el col·lectiu que més sinistralitat laboral pateix.

El col·lectiu juvenil és el més afectat per la temporalitat (el 55,2% dels joves assalariats tenen un contracte temporal) i la precarietat laboral, i en conseqüència, el més afectat per la sinistralitat a la feina. Els treballadors i treballadores joves es veuen obligats a acceptar contractes de curta durada, el que els obliga a rotar d’activitat en activitat. Aquesta rotació provoca que la gent jove no adquireixi experiència en el seu lloc de treball i, per tant, que es vegin exposats a diferents riscos en funció de la feina que desenvolupin, ja que no reben la formació adequada. En aquestes condicions, el treballador jove té menys capacitat per conèixer els riscos i, a més, menys possibilitats d’exigir els seus drets. Tanmateix, un altre dels factors que influeixen en la sinistralitat juvenil és el tamany de les empreses, ja que és a les petites i mitjanes empreses on es produeix més sinistralitat, i és també en aquests tipus d’empreses on hi ha més treballadors juvenils contractats.

Des de la UGT de Catalunya i l’Avalot - Joves de la UGT de Catalunya s’està reivindicant un marc normatiu català de prevenció de riscos laborals per: - L’incompliment absolut a Catalunya de les previsions de l’actual norma.
- El fracàs dels plans i programes posteriors de la Generalitat.
- La persistència de falta de voluntat tant de l’Administració com dels empresaris per a la concertació.

Pel que respecta al col·lectiu de treballadors i treballadores joves específicament, reivindiquem: - Que es redueixi la precarietat creant fórmules de contractació de qualitat per als joves.
- Que les avaluacions de riscos i plans de prevenció continguin especificat si hi ha treballadors menors d’edat i s’estableixin mesures adequades.
- Que els plans d’educació del Ministeri recullin la seguretat i la salut, no sols de manera teòrica sinó de manera pràctica, perquè els joves treballadors coneguin els seus drets i obligacions en incorporar-se al mercat laboral.
- Que hi hagi un control exhaustiu de les empreses de treball temporal en temes de prevenció de riscos laborals.
- Que s’aconsegueixi una veritable cultura de la prevenció. Això es pot aconseguir amb un treball fix, degudament remunerat, amb ritmes de treball de producció suportables, amb condicions laborals acceptables, sense pressions psicològiques, amb la informació i formació degudes per al seu desenvolupament, amb la possibilitat d’utilització d’equips de treball i les mesures preventives i d’emergència adequades, amb una adequada vigilància de la salut i amb una col·laboració real entre Administració, empresaris i treballadors, tal i com marca la legislació espanyola actual.